Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
abellaïta

Abellaïta
© Josep Soldevilla
Mineralogia i petrografia
Hidroxilcarbonat de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH).
L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez, director…
westerveldita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels sulfits i les sulfosals, de fórmula (Fe,Ni,Co)As.
Cristallitza en el sistema ortoròmbic Es presenta de color variable entre el gris i el blanc, opac i amb lluïssor metàllica Fou descobert a la mina La Gallega, a Ojén Màlaga, per un grup de geòlegs holandesos l’any 1971, i actualment tan sols es coneix a Màlaga i a Grenlàndia El seu nom ret homenatge al doctor JWesterveld, geòleg holandès
trögerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat d’urani, (UO2)3 (AsO4)2 ·12 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 , i un pes…
galena
Galena
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de plom, SPb.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic i té l’hàbit cúbic o octaèdric D’un color gris de plom i d’esclat metàllic, té una duresa de 2,5 i una densitat de 7,58 La seva distribució atòmica és la mateixa que la de l'halita N'és molt característica la perfecta exfoliació en cubs És la mena més important del plom, i es pot presentar en roques sedimentàries, en venes hidrotermals i també en pegmatites Fou el primer cristall emprat com a detector d’ones de ràdio radiotècnia Els EUA, Austràlia, Mèxic i l’URSS en són els principals extractors Als Països Catalans, l’extracció per a obtenir-ne…
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…