Resultats de la cerca

Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica

Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita

Són constituïts per tetràedres de SiO 4 4 - , amb els tres vèrtexs units amb els de llurs veïns formant capes de SiO 4 4 - En la forma més simple d’aquesta unió hom obté una xarxa plana hexagonal de SiO 4 4 - Dues d’aquestes capes es poden enllaçar per mitjà de cations, de manera que restin unides íntimament formant estrats, i aquests s’uneixen entre ells també per mitjà de cations, com en el cas del grup de les miques, o més senzillament per mitjà de molècules d’aigua, com en els minerals argilosos

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que Bravais formulà la hipòtesi…

Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc

És un procés exclusivament físic

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què…

La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les combinacions químiques…

Es caracteritzen pel seu contingut variable d’aigua, que desapareix en escalfar el cristall i es torna a recuperar en atmosfera humida Hom pot agrupar les zeolites en zeolites cúbiques o pseudocúbiques com l’analcima i la cabasita, zeolites fibroses com ara la natrolita i zeolites laminars com ara l’heulandita