Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
carnotita
Mineralogia i petrografia
Vanadat hidratat d’uranil, potassi i altres elements, (K, Na, Ca, Cu, Pb)2 (UO2)2(VO4)2·3H2O.
Mineral de cristalls ròmbics i color groguenc explotat per a l’obtenció de vanadi, de radi i d’urani Té duresa 1-2
boronatrocalcita
Mineralogia i petrografia
Borat de sodi i calci hidratat, B5O9CaNam · 8H2>O, també anomenada ulexita.
Mineral que es presenta en agregats de cristalls triclínics, blancs i nodulosos És primera matèria en l’obtenció de l’àcid bòric i de borats Presenta unes propietats òptiques molt interessants fibra òptica
celestina
celestina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’estronci, SrSO4.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls tabulars o prismàtics o, generalment, en masses de color lleugerament blavós, o també blanc, groc, verd o vermellós, transparents o translúcides Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,96 Normalment associada a sofre, guix, sal comuna, aragonita, etc És utilitzada en l’obtenció de composts d’estronci
trona
Mineralogia i petrografia
Carbonat àcid de sodi, Na3H(CO3)2 ·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Té una duresa de 2,5 i una densitat de 2,17 És incolora, blanca o groguenca Forma dipòsits i incrustacions a les vores dels rius, de les fonts, etc N'hi ha al llac Natron i a les regions desèrtiques Ha estat molt emprada per a l’obtenció de sosa
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser
cassiterita

Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Diòxid d’estany, SnO2.
Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina
salnitre
Mineralogia i petrografia
Nitrat de potassi, KNO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic a la natura es presenta únicament en forma d’agregats aciculars, eflorescències i crostes Té una duresa de 2 i una densitat d’1,9 a 2,1 És de color blanc i fàcilment soluble en aigua Es forma a partir de residus d’animals i de microorganismes N'hi ha a moltes coves calcàries formant eflorescències Aquest mineral, anomenat també nitre , és utilitzat per a l’obtenció del nitrat potàssic, àcid nítric i àcid sulfúric Té una gran importància com a adob mineral A Catalunya n'hi ha a les anomenades coves del Salnitre de Montserrat Els…
apatita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i pren formes prismàtiques en els cristalls inclosos, i tabulars en els cristalls implantats.
És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites…
beril
beril Varietat aiguamarina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i beril·li, Be 3
Al 2
Si 6
O 1 8
.
Pedra preciosa que cristallitza en la classe holoèdrica hexagonal Els cristalls d’una de les varietats, les anomenades maragdes maragda, són petits, de color verd, preferentment prismàtics, allargats i limitats pel pinacoide bàsic Els cristalls d’una altra varietat, les anomenades aiguamarines aiguamarina, són més grossos, de color blau, composts per prisma i bipiràmide Els primers contenen una gran quantitat d’imperfeccions els segons, no Altres varietats són l' heliodor de color groc, la morganita de color rosa, la goshenita incolora i el beril verd Té una duresa de 7 3 / 4 , i un pes…
bauxita
bauxita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.
Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una roca…