Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
carniola
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària, dolomítica, amb elements calcaris de grandària diversa (des d’uns pocs mil·límetres fins a uns quants centímetres de diàmetre).
Aquests elements són sovint dissolts, totalment o parcialment, per les aigües d’infiltració, i aleshores la roca pren un aspecte cavernós
attapulgita
Mineralogia i petrografia
Ortosilicat de magnesi hidratat, Mg 3
(Si 8
O 2 0
)(OH) 2
(OH) 4
· 4H 2
O.
Mineral argilós d’estructura fibrosa Sovint pren formes tubulars És producte de sedimentació química d’aigües bàsiques i també de l’alteració de cendres volcàniques en magnesi Pel seu gran poder absorbent és emprat com a antidiarreic
ull de tigre
Mineralogia i petrografia
Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita, que és un mineral fibrós.
La crocidolita originàriament és de color blau, però per oxidació posterior del ferro que conté pren un color groc daurat És molt emprat en joieria tallat en forma de caboixó, que presenta millor l’efecte d’un ull
llei de Haüy
Mineralogia i petrografia
Llei, anomenada també fonamental o dels índexs racionals.
Segons la qual si hom pren com a eixos coordenats les interseccions de tres cares d’un cristall que es tallin en un vèrtex, els quocients dels paràmetres sobre un mateix eix de totes les cares del cristall són nombres racionals quasi sempre molt simples
reticle primitiu
Mineralogia i petrografia
Una de les funcions vectorials, representada per la lletra P, emprada per a expressar matemàticament la xarxa en la qual és fonamentat un edifici cristal·lí.
És donat per l’expressió següent P = m a + n b + p c , on m, n, p són nombres enters, i a , b , c vectors fonamentals, elegits com a eixos de coordenades, que hom pren com a unitats de longituds corresponents a la pròpia direcció
beraunita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ferro hidratat, Fe3[(OH)3|PO4]2·2,5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls de color vermell o marró vermellós, tabulars i lleugerament allargats, en agregats fibrosos radials Té duresa 3-4 i pes específic 3 Hi ha mines a Eleonore Wetzlar, Alemanya d’on pren el nom alternatiu d’eleonorita
harzburgita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia ultramàfica composta per olivina i ortopiroxens.
Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell
analcima
Mineralogia i petrografia
Silicat aluminicosòdic hidratat, NaAlSi2O6·H2O, tectosilicat del grup de les zeolites.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita
cassiterita

Cassiterita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Diòxid d’estany, SnO2.
Mineral de cristalls tetragonals, fràgils, opacs, de color bru o negre, òpticament uniaxials positius i de birefringència i refracció fortes Pren formes d’hàbit divers segons l’origen bipiramidal en pegmatites, prismàtica en filons hidrotermals o pneumatolítics presenta macles típiques dites de bec d’estany Té duresa 6-7 i pes específic 6,9 És l’únic mineral emprat per a l’obtenció de l’estany arriba a proporcions fins de 78,6% de Sn Els països primers productors d’aquest mineral són els de la península d’Indoxina
lutita

Lutita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica amb un diàmetre dels grans inferior a 1/16 mm.
La roca és formada per grans molt fins, més del 50% dels quals són de mida inferior a 0,625 mm Segons la mida del gra, pren noms diferents llims quan té els grans d’entre 0,625 i 0,004 mm, i argiles amb els grans més petits de 0,004 mm Pot tenir estructures sedimentàries i variar de color, de fissibilitat i de contingut de matèria orgànica, i pot contenir fòssils Els minerals principals són del grup de les argiles, com ara la caolinita, lamontmorillonita i la illita, a més de clorita i quars de mida del llim, i també conté feldspats i carbonats Per a determinar la composició…