Resultats de la cerca

Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes Cristallitza en el sistema monoclínic És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor Arizona, EUA i en la caldera del Ries Kessel…

Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1000°C…

La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita

Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament

Composta de granats pirop, piroxè omfacita i petites quantitats de diòpsid, olivina, rútil i, a vegades, diamant

Hom els interpreta com a resultat diagenètic causat per pressió-dissolució

Aquesta temperatura és el punt de transició i és l’única en la qual les dues formes cristallines poden coexistir en equilibri per a una pressió determinada

Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca

Es presenta en masses El seu color és negre o gris fosc té una duresa de 5-6 i una densitat de 4,71 És opaca, amb un esclat metàllic La psilomelana és un mineral secundari format en condicions de pressió i temperatura normals Abunda a la península Ibèrica

És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments…