Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pleocroisme
Mineralogia i petrografia
Canvi de color que hom observa en un mineral examinat a través d’un microscopi polaritzador, quan fa girar la platina.
Aquesta observació ha d’ésser feta amb el polaritzador intercalat, però sense l’analitzador Aquest fenomen és provocat per la diferència d’absorció entre els dos raigs de llum, l’ordinari i l’extraordinari, que es produeixen en tot medi anisòtrop quan hi incideix un feix de llum
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del mineral són…
metasomatisme
Mineralogia i petrografia
Qualsevol canvi en la composició química global d’una roca mitjançant processos que es produeixen, fonamentalment, quan la roca és en l’estat sòlid.
El metasomatisme va molt lligat al metamorfisme, de manera que, generalment, si es produeix l’un d’aquests processos també es produeix l’altre Per a explicar el metasomatisme han estat ideades diverses teories, entre les quals cal destacar la que afirma que aquest es basa en l’acció del magma segons això, hi ha una penetració al si de la roca original de fluids magmàtics, sovint gasosos, els quals originen les transformacions químiques corresponents
pirometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Tipus de metamorfisme que fa referència a les transformacions mineralògiques que es produeixen a causa de les elevades temperatures, pel fet de posar-se en contacte una roca qualsevol amb roques volcàniques en fusió.
Representa el tipus de metamorfisme en què les temperatures són màximes i les pressions són mínimes
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…