Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
isomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, essent químicament diferents, tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques.
Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver…
empaquetat
Mineralogia i petrografia
Estructura cristal·lina simple en la qual totes les partícules són iguals i van unides entre elles sense enllaços dirigits.
Presenten aquesta estructura molts elements, principalment metalls i certs composts intermetàllics Quan tots els àtoms són d’igual dimensió, d’acord amb el principi espacial, tendeixen a ocupar el mínim d’espai i formen l' empaquetat dens Considerant un sol pla, els àtoms es disposen tangencialment entre ells i, per tal que ocupin l’espai mínim, cada àtom s’envolta d’uns altres sis Si es forma un segon pis, els àtoms es colloquen de manera que, tot conservant al seu nivell la disposició anterior, siguin tangents a tres àtoms del nou pis Si es forma un tercer pis, els àtoms es…
grafit
grafit
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carboni pur.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal Té un hàbit tabular, combinat amb prisma i amb bipiràmides hexagonals i també grans aïllats i formacions terroses És de color negre, amb un esclat metàllic mat i opac Té una duresa d’1-2 i una densitat de 2,09-2,23 L’estructura és en capes, cosa que n'explica la perfecta i fàcil exfoliació Malgrat que la composició és idèntica a la del diamant, cristallitza en un sistema diferent, la qual cosa determina que les seves propietats siguin tan diferents de les del diamant Hom pot trobar grafit en roques metamòrfiques, originades per…
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres zones…
dipòsit terrigen
Mineralogia i petrografia
Nom genèric dels dipòsits que procedeixen de terra ferma, encara que siguin marítims per llur posterior situació, o bé aquells en els quals no ha intervingut l’acció de l’aigua.
En són un exemple els alluvions
quars
quars
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista…
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que…
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…