Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
operació de simetria
Mineralogia i petrografia
Moviment que, en aplicar-lo a un cos o figura, fa que aquest resti en una posició que no pot ésser distingida de la posició original.
Aquesta noció d’operació de simetria és íntimament relacionada amb la noció d’element de simetria aquests elements són eixos, plans, centre de simetria i eixos d’inversió element Les operacions de simetria, definides per la diferent utilització d’un d’aquests elements o la combinació d’alguns d’ells, intervenen en l’establiment del concepte de sistema cristallí
pla de simetria
Mineralogia i petrografia
Element de simetria que indica una reflexió.
Les figures simètriques en relació amb aquest pla tenen la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la imatge obtinguda amb un mirall pla
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
grau de simetria
Mineralogia i petrografia
Conjunt d’elements de simetria que caracteritzen cada classe cristal·lina
.
eix de simetria
Mineralogia i petrografia
Recta que, presa com a eix de rotació, fa que la posició del cristall es repeteixi dues o més vegades en una volta.
L’eix és d’ordre n quan la posició es repeteix n vegades
grup espacial de simetria
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels grups d’operacions de simetria que resulten en combinar l’operació de translació amb els grups puntuals de simetria (sistema cristal·lí).
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…