Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
roca
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’…
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
silicat
Mineralogia i petrografia
Mineral format essencialment per grups tetraèdrics SiO4, units entre ells directament o bé per cations.
Els silicats són els components més importants de les roques i constitueixen amb el quars el 95% de la part coneguda de l’escorça terrestre Es troben, en gran part, com a constituents de les roques eruptives, formades a temperatura i pressió elevades, generalment amb amplis marges de variació d’ambdues variables, amb estructures denses i mancades d’aigua el quars, els feldespats i les miques, elements fonamentals del granit, en són un exemple conegut A les condicions de formació de les roques metamòrfiques s’originen una sèrie de silicats, alguns d’ells amb estructures menys…
magmatisme
Mineralogia i petrografia
Procés de formació de les roques ígnies a partir d’un magma o material fos, a una temperatura elevada.
Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en…
anatèxia
Mineralogia i petrografia
Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dóna origen als anomenats magmes secundaris o anatèctics.
És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments de biotita i…
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1 000°C, i té l’origen en el gradient…
roca efusiva
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura (lava), que arriba a la superfície en estat fos.
dinamometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Metamorfisme dinàmic que es dóna com a resultat de l’augment de pressió o tensió al llarg de les dislocacions de l’escorça terrestre.
Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del…