Resultats de la cerca

Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc

Aquest mètode utilitza la illuminació obliqua per a fer la determinació, la qual és feta sempre respecte a líquids d’índex de refracció conegut

El 1920 ideà un tipus de classificació purament química de les roques, i fou autor de molts estudis generals sobre el concepte d’espècie mineral Utilitzà les teories magmatistes en els seus treballs sobre petrogènesi

Doctorat a l’escola militar d’Engring 1872, fou professor a l’institut agrícola de Moscou 1895 i a Peterburg 1905 Les seves investigacions se centraren sobre geometria, petrografia, mineralogia i, especialment, cristallografia, on utilitzà mètodes nous per a estudiar l’estructura dels cristalls, la classificació dels grups de simetria espacial i l’anàlisi química dels cristalls Féu un estudi geològic del nord dels Urals Escriví Russkoje telenidiskoje obščestvo 1885, Kurs kristallografii 1901, Das Kristallreich 1920, etc

El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc

Composició És formada quasi totalment per grans de calcita agregats sense orientació, però sense deixar espais buits Quan és pur, és de color blanc A vegades, però, conté, com a components accessoris, quars, silicats i, sobretot, ferro i grafit, els quals donen els colors que caracteritzen els diferents marbres i, juntament amb les venes de calcita, l’aspecte típic Les condicions físiques del marbre fan que hom el pugui polir amb facilitat i que sigui la roca principal per a l’estatuària i l’ornamentació Ha estat emprat també com a aïllant elèctric, però actualment ha caigut en desús El…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls d’hàbit prismàtic, algunes vegades de dimensions considerables, coronats per bipiràmides o rombòedres Té una gran duresa 9 de l’escala de Mohs i una densitat de 4-4,1 Pur és incolor, però sovint presenta uns altres colors, deguts a impureses també presenta coloracions distribuïdes en zones, a causa de les inclusions d’uns altres minerals En el forn elèctric es fon a una temperatura de 2 050°C Les varietats més conegudes són les de color blau fosc, anomenades safir , i les de color vermell, anomenades robí ambdues són pedres…

La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més…