Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
crisocol·la
Mineralogia i petrografia
Silicat de coure hidratat, CuSiO3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure
anisotropia
© NASA/Goddard Space Flight Center
Mineralogia i petrografia
Fenomen que presenten certes substàncies, una de les propietats físiques de les quals, almenys, varia segons la direcció.
Presenten anisotropia aquelles substàncies en els cristalls de les quals les molècules o ions no són disposats idènticament en totes les direccions Hom constata diferències sensibles quant a propagació de la llum índex de refracció, resistència a la tracció, dilatació lineal, piezoelectricitat, etc S'oposa a la isotropia
clinozoisita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i calci, Ca2Al3Si3O12(OH), mineral del grup de l’epidot.
Cristallitza en el sistema monoclínic Tots els minerals d’aquest grup es presenten sovint en les roques metamòrfiques Els cristalls són allargats i també en masses, fibres o grànuls El color varia de verd clar a gris verdós La clinozoïsita i l’epidot són una sola espècie que es diferencia en el contingut de ferro que substitueix l’alumini Té duresa 6,5 i pes específic 3,21-3,38 Hom en troba exemplars al Tirol Àustria i a l’illa del Príncep de Galles Alaska
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la…
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual cosa hom la…
augita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat complex de magnesi i de calci, (Ca,Mg,Fe,Fe+3,Ti,Al)2(Si,Al)2O6, del grup dels piroxens.
Cristallitza en el sistema monoclínic Forma cristalls inclosos o implantats, de formes prismàtiques, o bé grans informes És de color negre, verdós o verd fosc, segons la quantitat de ferro que contingui opac o alguna vegada translúcid fràgil i de fractura irregular òpticament és biaxial positiu o negatiu Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,23-3,52 La proporció de Al 2 O 3 varia entre 4% i 12% i la de Fe 2 O 3 entre 4% i 16% A partir d’aquestes proporcions n'han estat fets dos grups el dels minerals que tenen més Fe 2 O 3 , dins el qual hi ha l' augita comuna i l' augita basàltica,…
duresa
Mineralogia i petrografia
Resistència d’una substància a ésser ratllada.
Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en mànecs,…
talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció 2,418 La…
roca
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…