Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
intratel·lúric | intratel·lúrica
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca o del mineral format en zones profundes de la Terra.
singonia
Mineralogia i petrografia
Simetria purament geomètrica dels cristalls.
Permet de fer una agrupació de les classes de simetria atenent al fet que llurs zones siguin isòtropes, ortogonals o inclinades és a dir, que tinguin, respectivament, més d’un parell de cares paralleles perpendiculars a un altre parell, que només en tinguin un sol parell o que no en tinguin cap Hom anomena característica singònica el conjunt zonal comú a totes les classes d’una mateixa singonia Hi ha set singonies, amb set característiques simètriques, una d’ordre superior, tres d’ordre mitjà i tres d’ordre inferior La característica singònica de la primera és la de posseir tres…
rosa del desert
DiegoImagen (CC BY-NC-ND 2.0)
Mineralogia i petrografia
Agregat cristal·lí de guix, en el qual les làmines de creixement adopten formes de rosa.
És propi de les zones molt àrides
anatèxia
Mineralogia i petrografia
Fusió parcial o total de les roques metamòrfiques en zones profundes, que dóna origen als anomenats magmes secundaris o anatèctics.
És una prolongació de la seqüència de transició de les ectinites a les migmatites, caracteritzada per una mobilització creixent de la matèria constitutiva de les roques, condicionada per quatre factors temperatura, pressió, composició química de les roques i quantitat d’aigua disponible Per anatèxia es formen les anatexites gneis de caràcter marcadament granitoide, de foliació quasi esfumada i roques encara més properes als granits plutònics, anomenades granits d’anatèxia , identificables per llur textura, molt variable, amb rastres abundants de fàcies orientades, arrengleraments…
metamorfisme
Mineralogia i petrografia
Modificació de l’estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química (metasomatisme) de les roques provocada per l’acció d’agents externs.
Les roques que han sofert aquestes modificacions són anomenades metamòrfiques Entre els agents provocadors de les modificacions cal destacar la pressió i la temperatura La pressió pot ésser de dos tipus la litostàtica , deguda al pes de la columna de roques suprajacents, que té un valor aproximat de 300 bars per quilòmetre de profunditat, i la pressió deguda a esforços tectònics, anomenada stress La temperatura té en el metamorfisme un límit inferior d’aproximadament 200°C temperatura de deshidratació de les argiles i un límit superior de 800 a 1 000°C, i té l’origen en el…
xenòlit
Mineralogia i petrografia
Inclusió d’una roca intensament metamorfosada en una roca ígnia.
Aquest fenomen es produeix a les aurèoles metamòrfiques de contacte, en les quals, a les zones granítiques que s’han originat per un procés d’ultrametamorfisme, romanen restes de les roques metamòrfiques preexistents
lumaquel·la
Mineralogia i petrografia
Roca clàstica o bretxa formada essencialment per fragments de closques de lamel·libranquis i gastròpodes, units per ciment de natura variada.
La seva formació és deguda a dipòsits que deixa l’aigua en successives inundacions i dessecacions per això les lumaquelles són generalment roques d’esculls a les zones de flux i reflux de la mar
brochantita
Mineralogia i petrografia
Sulfat hidratat de coure, Cu4(SO4)(OH)6.
Varietat de color verd maragda de la calcantita, freqüent a les zones d’oxidació dels jaciments de minerals de coure Cristallitza en el sistema monoclínic té duresa 3,5-4 i pes específic 3,8
xarxa recíproca
Mineralogia i petrografia
Xarxa formada a partir de les translacions K=K1 b1 + K2 b2 + K3 b3
.
Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin
dinamometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Metamorfisme dinàmic que es dóna com a resultat de l’augment de pressió o tensió al llarg de les dislocacions de l’escorça terrestre.
Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada