Resultats de la cerca

Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona

A la festa del Pi de Centelles, reben aquest nom les persones portadores d’escopetes i, en algun cas, de trabucs, que tot disparant les armes, acompanyen el pi des del bosc on es tala fins a l’església de Santa Coloma de Centelles, on es penja de cap per avall sobre l’altar major Només surten el dia d’aquesta festa, que se celebra anyalment el 30 de desembre

Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com, per exemple, la Moixiganga…

En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…

La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…