Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
Halloween
Folklore
Festivitat tradicional, d'origen celta, que es celebra especialment als països anglosaxons la nit anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre.
Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’installessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis Els immigrants irlandesos transmeteren versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan segle XIX, des d’on, especialment des dels Estats Units d’Amèrica, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies com la castanyada als Països Catalans A aquesta celebració s’associen els colors negre,…
boc de Biterna
Folklore
Nom amb què era designat el dimoni als Països Catalans.
Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme
carnestoltes
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…
muixeranga
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de danses i torres humanes que representen quadres plàstics de sentit religiós.
A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes Hom considera el mot muixeranga com una deformació de la paraula moixiganga Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en localitats com l’Alcúdia 1984, on els balladors reben el nom d’ els Negrets , Castelló 2013, Vinaròs 2013, València 2014, Alacant 2014, Torrent 2015, Xàtiva 2016, Alginet 2016, etc A Algemesí Ribera Alta, l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica —hi ha muixerangues documentades des del 1724—, la…
quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del s IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el dijous sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
pastorets
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…
falcons
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
castell
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…