Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
mulassa
Folklore
Guarniment de fusta cobert de roba negra que, en els aniversaris, hom col·loca al mig de l’església i que figura el fèretre.
festa de moros i cristians
Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
moma
Folklore
Nom que rebia el conjunt de la comparsa formada per la moma i els set moms.
moma
Folklore
Figura simbòlica, que representava la gràcia divina o la salut, que eixia en l’antiga processó de la vigília de Corpus, al País Valencià, precedint la Degolla
.
La incorporava un home, vestit de dona, entorn del qual ballaven set moms, els quals figuraven els pecats capitals mom
mom
Folklore
Nom que rebia, al País Valencià, cadascun dels set dansaires que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus.
mocadorada
El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
serrar la vella
Folklore
Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.
ciutat pubilla de la sardana
Folklore
Dins la promoció de la sardana establerta per l’Obra del Ballet Popular, títol amb què és designada la ciutat o vila que hom tria anualment com a capital de la sardana.
Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat
pinya
Pinya d’una torre de vuit (Diada de Sant Fèlix 2017)
Castellers de Vilafranca
dijous
Folklore
Quart dia de la setmana.
Popularment és tingut com a dia molt favorable