Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Projecció exterior de la cultura catalana 2018
Música
Cinematografia
Folklore
Literatura catalana
Art
Política
Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…
Jan Grau i Martí
Folklore
Especialista en cultura popular i tradicional.
Estretament vinculat al món geganter, contribuí a la fundació de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya Fou tècnic de l’Ajuntament de Terrassa i de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya 1988-2021 Collaborà en la creació de l’Associació Cultural Joan Amades 1995, on assumí la direcció de la Biblioteca Joan Amades fins al dia de la seva mort —aquí dirigí la collecció “Biblioteca Joan Amades” i la reedició de la “Biblioteca de Tradicions Populars”— Fou un dels impulsors de la renovació de la Festa Major de Terra a Terrassa,…
Josep Maria Tarridas i Barri

Josep M. Tarridas i Barri
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Compositor i director.
Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…
,
la Dama Blanca d’Aubinyà
Folklore
Personatge llegendari que simbolitza la independència i les llibertats andorranes davant el poder feudal.
La llegenda identifica el personatge amb la misteriosa senyora del castell d’Aubinyà, guardiana de la frontera, que apareix sota la figura d’una dama vestida de blanc
cascavellada
Folklore
Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX.
Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra En molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maria Alcover i Sureda
© Fototeca.cat
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista.
Vida i obra De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Fou ordenat prevere el 1886, coadjutor de la parròquia de Manacor, i es llicencià en teologia 1890 i dret canònic 1893 El bisbe Jacint M Cervera el nomenà catedràtic del seminari de Palma, on ensenyà successivament història eclesiàstica, oratòria sagrada, llengua i literatura mallorquines i història de Mallorca S’interessà igualment pel dibuix, per l’arqueologia i per la història de l’art, fins al punt que va intervenir en la…
, ,
tió

Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció a l’obra de la seva vida, els quatre…
pessebre vivent

Escena d’un pessebre vivent a Castell d’Aro
Fototeca.cat
Folklore
Art
Teatre
Escenificació del naixement de Jesús segons els evangelis de Lluc i Mateu, feta amb actors i aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret orogràficament espectacular.
El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Castell d'Aro 1959, Corbera de Llobregat 1962, l’Espluga de Francolí 1964, els Prats de Rei 1972, Martorelles 1976, Sant Guim de la Plana 1982 i Sant Pere de Ribes 1989 Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques