Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
kermesse
Antropologia
Folklore
Festa popular que se celebra a l’aire lliure, amb balls, rifes i altres diversions, generalment amb finalitats benèfiques.
Als Països Baixos i a Flandes, les kermesses són festes parroquials i fires anyals, molt celebrades També tenen tradició a l’Europa Central i al nord de França
palmó

Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
la Mare de Déu de Setembre
Folklore
Nom popular de la festivitat litúrgica dedicada a la Nativitat de Maria, el dia 8 de setembre.
Hom celebra aquest dia la festa de les marededeus trobades , o sigui, les que, segons la tradició, foren trobades, generalment per un pastor, en circumstàncies miraculoses És la festa patronal, per tant, de la majoria dels santuaris marians la festa de Montserrat fou traslladada modernament al 27 d’abril, i tenen lloc celebracions de caràcter popular romiatges a santuaris, fires Balaguer, balls jota foguejada de Benifallet i altres processó dels endimoniats de Sorita de Morella, als Ports
Antoni Vicens i Santandreu
Folklore
Literatura catalana
Glosador.
Fou conegut com l’ Amo Toni de son Garbeta Antoni M Alcover, amb qui tenia afinitats ideològiques, el relacionà amb cercles cultes el 1897 guanyà un accèssit a la viola als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 el presentà personalment a Barcelona, on assolí una certa popularitat A més, Alcover inclogué gloses seves en el recull Vetlada de glosadors a les fires de Manacor 1897 i a La Ignorància 1883, i li publicà el volum Glosades 1907
,
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques…
castanyada

Menjars típics de la castanyada
© Adobe Stock / Nico
Folklore
Menjada de castanyes, normalment torrades, especialment la que hom sol fer la nit de Tots Sants.
Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…
Sanfermines

Entzierro durant els Sanfermines (2010)
(CC BY-NC 2.0) Globovisión
Folklore
Festes de Pamplona (Navarra) dedicades a Sant Fermí.
D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una…
Festa de la Fil·loxera
Folklore
Esdeveniment de la cultura popular més important de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès).
Se celebra en aquesta població cada mes de setembre des del 1981 en el marc de les Fires L’elecció de la filloxera com a element vertebrador de la festa remet a la plaga que al final del s XIX patiren Sant Sadurní i moltes altres poblacions vinícoles de Catalunya, i el paper que hi tingué el cava en la seva recuperació Els diversos personatges de la festa són els protagonistes d’aquella plaga la filloxera, una quarantena de filloxeretes que al llarg dels anys s’han anat afegint al seguici, els ceps, els gegantons dels Set Savis de Grècia –el grup de propietaris locals que…
Projecció exterior de la cultura catalana 2019
Música
Literatura catalana
Esport
Cinematografia
Art
Arquitectura
Teatre
Folklore
Rosalía, juntament amb J Balvin, va rebre el premi MTV al millor videoclip de música llatina i a la millor coreografia per la cançó © MTV Rosalía, Rosalía i Rosalía Si el 2018 podia haver-hi algun dubte sobre quina va ser la nau capitana de la cultura catalana a l’exterior, l’any 2019 va dissipar totes les possibles incerteses Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía , es va consolidar com la catalana més universal del moment de manera incontestable Al març va publicar el megaèxit Con altura , un homenatge al reggaeton que es va convertir en el segon videoclip més reproduït del 2019…
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc…