Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
magrana
Folklore
A Elx, nom amb el qual és conegut popularment l’aparell emprat en la Festa d'Elx per a fer davallar l’actor que fa d’àngel i que duu la palma a la Mare de Déu.
Consisteix en una plataforma flanquejada per quatre barres metàlliques d’1,80 m d’alçada i coberta per vuit ales daurades i vermelles L’aparell baixa a l’altar major des d’una trampa oberta en la cúpula del temple en sortir les ales s’obren i deixen a la vista l’àngel Un cop obertes, l’aparell sembla una palmera, nom que també ha rebut algunes vegades Quan ha lliurat la palma, l’àngel torna a pujar amb l’aparell, i en arribar a la cúpula les ales es clouen per passar la trampa
dansa de l’albat
Folklore
A les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, ball que feia la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat, que ha persistit fins al segle actual, es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori Albaida, Valldigna i del mortitxol Alacant
pessebre

Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…
Festa d’Elx
Baixada de l’araceli durant la Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Folklore
Literatura catalana
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’Assumpció de la Mare de Déu que es fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) a l'església de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…
, ,
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…