Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Halloween

Carbasses típiques de Halloween
Folklore
Festivitat tradicional, d'origen celta, que es celebra especialment als països anglosaxons la nit anterior a Tots Sants, el 31 d'octubre.
Té l’origen en l’antic All Hallow Even que iniciava l’any del calendari cèltic Diu la tradició, que, per foragitar els esperits del mal, s’encenien fogueres a les muntanyes i, per evitar que les ànimes del morts s’installessin a les cases, la gent es vestien com bruixes o dimonis Els immigrants irlandesos transmeteren versions de la tradició a l’Amèrica del Nord a mitjan segle XIX, des d’on, especialment des dels Estats Units d’Amèrica, s’ha difós a la resta del món, convivint amb les tradicions pròpies com la castanyada als Països Catalans A aquesta celebració s’associen els colors negre,…
Mário Raúl de Morais Andrade
Folklore
Literatura
Escriptor i folklorista brasiler.
Del llibre de versos pacifistes Há uma gota de sangue en cada poema 1917, de caràcter modernista, evolucionà cap a formes avantguardistes amb Pauliceia desvairada 1922, que renovà escandalosament el llenguatge de la poesia brasilera La seva obra poètica, en bona part experiment idiomàtic basat en la síntesi dels dialectes, fou curosament seleccionada a les Poesias 1941 A més de novelles com Macunaíma 1928, deixà estudis i reculls de cançons i danses brasileres Ensaio sobre a música brasilera 1928, etc
Doctor Atl
Folklore
Pintura
Pintor mexicà, de nom de naixement Gerardo Murillo Cornado.
Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…
Aleksandr Nikolajevič Afanas’jev
Folklore
Folklorista rus.
Sota la influència de Grimm i Müller recollí cinc volums de faules populars russes 1855-63 Escriví, a més, unes Consideracions poètiques sobre la natura 1865-69
Gabriel Llompart i Moragues
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…
Antoni Carcellé i Tosca
Folklore
Música
Compositor.
Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz Catalònia , que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39 Després es dedicà preferentment a la composició sardanes, cançons, ballables, etc i a l’edició musical Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de SObiol Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva la primera, 1945, La més bonica , Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta , que esdevingué quasi un himne de catalanitat
Josep Esteve i Seguí

Josep Esteve i Seguí
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura
Farmacèutic i escriptor folklorista.
Durant trenta anys regentà l’antiga farmàcia Esteve, la rebotiga de la qual fou cenacle de la intellectualitat manresana Fundador i primer president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1905, dirigí el butlletí de l’entitat, on publicà una interessant Paremiologia de la comarca Fou fundador i directiu de l’Orfeó Manresà 1901, de l’Esbart Manresà de Dansaires 1909 i del diari Bages-Ciutat Fou collaborador, a Manresa, de l’Institut d’Estudis Catalans, i publicà articles de geografia comarcal i de folklore en diverses publicacions locals i de Barcelona És fill seu el doctor en…
Lluís Salvador d’Àustria-Toscana

Lluís Salvador d’Austria-Toscana
© Fototeca.cat
Història
Folklore
Lingüística i sociolingüística
Arxiduc d’Àustria, historiador, folklorista i filòleg.
Vida i obra Fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies Estudià al Theresianeum de Viena i a la Universitat de Praga Després d’una breu estada a Bohèmia com a governador, es dedicà a viatjar i a escriure El 1867 anà a Eivissa i a Menorca i, per primera vegada, a Mallorca, on entrà en relació amb Francesc Manuel de los Herreros El 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi installà posteriorment adquirí una sèrie de propietats entre Valldemossa i Deià son Marroig A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a…
,
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…
, ,
Agrupament d’Esbarts Dansaires
Folklore
Dansa i ball
Institució creada per iniciativa dels mateixos esbarts, a Manresa, el 1985, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982).
Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació D’ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d’estudis folklòrics per a perfeccionar l’art dels seus grups, i l’any 1988, amb la collaboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d’Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès Els seus òrgans de comunicació són Trencadansa i Punt informatiu El 2002 li fou concedit el premi Nacional de cultura…