Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Falles de València
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i folklorista.
Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i collaborant molt eficaçment en la…
mascletada
© Fototeca.cat
Folklore
Al País Valencià, disparament successiu de masclets que hom fa durant algunes festes.
Són especialment importants les de les falles, i se solen fer de dia
falla
Folklore
Construcció de material combustible, principalment figures humanes caricaturesques les quals, cremades durant la nit per la festa de Sant Josep (19 de març) en nombroses poblacions del País Valencià constitueixen l’element central de les Falles de València.
Enric Valor i Vives
© Fototeca.cat
Folklore
Gramàtica
Literatura
Escriptor, folklorista i gramàtic.
Féu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del PaísValencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El PaísValencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al…
albada
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el PaísValencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per…
fireta
Folklore
Estris de cuina petits, fets de terrissa, de llauna, etc, per a jugar a cuinar.
Són plats, gerres, perols, gibrells, orinals, cassoles, xocolateres, escorredores, etc L' escuradeta , terme utilitzat al PaísValencià, ocupa un lloc important en la fira d’olles i plats que hom installa als voltants de la catedral de València pels volts de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats primer diumenge de maig, que per això rep igualment el nom d' escuradeta i en la qual són típiques també les campanes amb truja o tremuja de fusta
Trobada Nacional de Bandes de Música
Folklore
Festival de periodicitat anual que tingué la primera edició el 1983 i que reuneix bandes de música en un context festiu.
Convoca sobretot bandes de les terres de l’Ebre i del PaísValencià, territoris on aquest gènere de música popular és especialment arrelat
la Degolla
Folklore
Comparsa d’homes que representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.
Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions del PaísValencià i era dita també Misteri del rei Herodes
roca
Folklore
En els entremesos de la processó del Corpus, escenari mòbil o plataforma transportable que sosté elements decoratius, tramoies i figures o actors que representen escenes hagiogràfiques, bíbliques o al·legòriques.
Aquesta denominació dels escenaris mòbils processionals —i, per extensió, dels de recepció de les ciutats a personatges importants— fou general als Països Catalans, però al PaísValencià, parallelament a l’ús intens i la potenciació de l’objecte designat, pervisqué durant més temps