Resultats de la cerca

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…

Hom sortejava un premi per al carreter que arribés primer, des dels límits de la ciutat, a la plaça de la Seu, després de la prohibició a la circulació durant la setmana santa, en donar els tocs de glòria Actualment se celebra el diumenge de Pasqua, organitzada per Lo Rat Penat, i hi participen els simples ciutadans

Fou instituïda el 1932 sota els auspicis del PNB —com a homenatge als germans Luis i Sabino de Sabino de Arana Goiri — a partir del model pasqual irlandès Commemorat cada any, ha tingut, des de la seva institució, un accent marcadament popular, d’afirmació i reivindicació nacionalista, si bé durant el règim franquista hom hagué de substituir les concentracions massives com a acte principal, per altres de més simbòlics

El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…

Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el…

Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les ciutats, les…

Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l…

Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…

La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”