Resultats de la cerca

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…

Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu al coll i…

De família rural, de tradició carlina, es traslladà a 15 anys a Palma per tal de seguir-hi els estudis de seminarista Del 1877 al 1886, que fou ordenat prevere, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d’un integrisme extremat, i alhora es despertà la seva vocació literària, primer en castellà, i a partir del 1879 decididament en català Així, i gràcies al seu origen pagès, aviat descobrí la riquesa de la literatura i de la llengua popular, que recollí, sota el pseudònim de Jordi d’es Racó, en publicacions insulars i més tard a les Contarelles primera edició, 1885 segona…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…

Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…