Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
festa de la Magdalena
Folklore
Festa principal de la ciutat de Castelló de la Plana.
Té l’origen en la commemoració del trasllat de la població al pla, des de l’emplaçament primitiu, a l’actual santuari de la Magdalena Originalment consistia en el romiatge de les Canyes, presidida per la clerecia i les autoritats, i el retorn al capvespre en processó pels carrers de la ciutat amb les gaiates o bastons amb fanals encesos El romiatge ha conservat el seu caràcter popular original, però la processó ha esdevingut una desfilada de les actuals gaiates , acompanyades per les comissions dels sectors que organitzen la festa i pels grups de gaiateres o noies participants…
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa…
ball de l’alcalde
Folklore
Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.
Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el cercle mai no és…
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
esbronc
Folklore
Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc, als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.
L’insultat havia de suportar passivament l’esbronc, que tenia lloc generalment en públic balls, carrers i voltat de curiosos Sovint el costum era utilitzat per persones ressentides que cercaven el causant del greuge, el qual atacaven amb gran crueltat
casament de cap d’any
Folklore
En algunes contrades catalanes, com la vall de Boí i la vall d’Àger, festa tradicional de celebració del cap d’any que consistia a aparellar, a la sort, els fadrins i vidus del poble amb les fadrines i vídues; les colles de gent jove notificaven el resultat de casa en casa cantant corrandes.
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la…