Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Folklore
Institució creada pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya per a assumir la tasca de recerca, documentació i projecció de la cultura popular catalana.
La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en…
FestCat
Folklore
Esport general
Nom que reben les diferents escoles d’estiu de cultura popular catalana, promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Els jocs i els esports tradicionals, com a cultura popular d’arrel, són presents en el programa des de l’any 1998 Horta de Sant Joan acollí diverses edicions i, el 2012, tingué lloc a Esterri d’Àneu i a Llívia
Francisco Rodríguez Marín
Folklore
Història
Erudit, folklorista i crític andalús.
Fou director de la Biblioteca Nacional i membre de l’Academia Española 1905 Es dedicà a l’estudi de la vida i les obres d’autors clàssics, com Luis Barahona de Soto 1903 i Pedro Espinosa 1907, i a l’edició de texts anotats, i s’especialitzà en estudis cervantins, com les edicions crítiques de diverses Novelles Exemplars i sobretot del Quixot edició definitiva, 1947-49, obra encara útil per l’interès de les seves anotacions
Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana
Folklore
Trobada de les institucions, les entitats i els grups actius en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.
Des del 1981 se n'han organitzat dues edicions, que han tingut lloc al llarg de bastants mesos i de manera descentralitzada Tant en l’edició de 1981-82 com en la de 1995-96, el promotor fou el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé la segona vegada s’organitzà a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El I Congrés, que convocà més de 3 000 congressistes i presentà més de 250 comunicacions, inclogué entre les seves conclusions la necessitat de potenciar la cultura popular autòctona en la vitalitat i diversitat comarcal, com…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’…
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…
,
Enric Valor i Vives

Enric Valor i Vives
© Fototeca.cat
Folklore
Gramàtica
Literatura catalana
Escriptor, folklorista i gramàtic.
Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb…
,
Folklore i cultura popular 2012
Folklore
Reafirmació dels castellers Els Castellers de Vilafranca van descarregar el 7 de 9 amb folre durant la diada de Tots Sants a la seva ciutat © Arxiu Castellers de Vilafranca / Toni Soler El món casteller continua vivint la seva època més daurada i, amb els Castellers de Vilafranca com a punta de llança, la seixantena de colles que hi ha en actiu continuen millorant els registres i consolidant-ne la globalització En aquest sentit, cal destacar que la colla vilafranquina va fer una estada a Nova York i que els castells que van aixecar a la ciutat dels gratacels van tenir un gran ressò als…
Folklore i cultura popular 2018
Folklore
Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de…
Folklore i cultura popular 2019
Folklore
Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…