Resultats de la cerca

Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró

Té l’origen en la celebració del XXV Concurs de Poesia a Cantonigròs el 1968 any Fabra, quan un gran nombre dels assistents habituals, impulsats per Joan Ballester i Canals, demanà a Joan Triadú de donar-hi continuïtat amb una nova forma Òmnium Cultural tingué cura de l’organització i les activitats, que incloïen regularment concursos literaris, actes culturals, espectacles populars, etc, tot mantenint l’esperit de resistència recollit a Cantonigròs El 1977, amb la recuperació autonòmica, foren reconegudes institucionalment

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…

És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…

La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular La cançó de l’Alabau , de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán 1882 El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany El tema literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX és evident la relació o el parallelisme amb el Manelic de Terra baixa , de Guimerà…

Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…

Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…

Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…