Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ball d’almorratxes
Folklore
Dansa cerimonial pròpia del Principat i, especialment, del Maresme.
Un o dos dansaires duen almoratxes plenes d’aigua de roses que aboquen sobre la parella o trenquen en acabar el ball Les melodies conservades són en compàs de 3/4 més rarament de 2/4 i sovint esdevenen exemples musicals de valor
cançó acumulativa
Folklore
Tipus de cançó popular en què a cada rescobla o estrofa, hom afegeix un nou element a la lletra i a la música.
Sovint l’acumulació d’elements musicals és acompanyada de la incorporació d’un nou cantaire Utilitzada pel folklore europeu, serví de base al ball acumulatiu A Catalunya, els exemples més coneguts són, entre d’altres, la cançó del mussol i la cançó de la Pastoreta
ball acumulatiu
Folklore
Dansa popular, generalment del tipus de ball rodó, en la qual a cada passada o rescobla de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa, fins a arribar a un nombre determinat.
Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc.).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al segle XV, i al segle XVI n’hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els segles XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són autòctones,…
Sara Llorens i Carreres
Folklore
Literatura catalana
Narradora i folklorista.
Estudià, a Barcelona, a l’Escola Normal i a Llotja El 1908 es casà amb Manuel Serra i Moret , i collaborà amb ell a Pineda Deixebla de Rossend Serra i Pagès , es dedicà amb entusiasme a l’estudi del folklore català Compilà cançons i rondalles populars i publicà, a més d’estudis en diverses revistes, el recull Petit aplec d’exemples morals 1906 La seva obra més important és el recull El cançoner de Pineda 1931 Deixà inèdit El rondallari de Pineda Com a narradora publicà Monòlegs per a infants 1918 i collaborà amb narracions breus a Feminal 1907-11 Alguns dels seus escrits foren recollits al…
,
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…
Folklore i cultura popular 2018
Folklore
Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “…