Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
festes de la Santíssima Sang i Bous a la mar
Folklore
Festes patronals de Dénia (Marina Alta).
Commemoren un miracle ocorregut l’any 1633, quan Dénia patí una epidèmia de còlera i fra Pere Esteve 1586-1628 organitzà una processó amb la imatge de la Sereníssima Sang que aconseguí curar els afectats Actualment, la part més rellevant de la celebració són els Bous a la mar, declarats festa d’interès turístic estatal Originada al barri portuari el 1926, valora el valor i la força dels deniers per l’habilitat que tenen d’arrossegar els bous el més a prop possible de la mar, fins que algun d’ells cau a l’aigua Moltes persones contemplen l’escena des de les barques situades al…
Folklore i cultura popular 2019
Folklore
Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i…
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
Folklore i cultura popular 2011
Folklore
La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal © Fototecacat La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…