Resultats de la cerca

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de…

El terme fou emprat, modernament, per un grup de literats vigatans joves, que crearen l’anomenat Esbart de Vic 1867, societat literària que celebrava les sessions a l’aire lliure Aquesta denominació fou aplicada després a grups que conreaven les danses folklòriques catalanes La més antiga fou la creada per Aureli Capmany 1907 a l’Associació de Lectura Catalana L’any següent se'n separà un grup que formà l’Esbart Català de Dansaires, encara existent, i que fou dirigit per Rafael Tudó i Duran 1908-09 i pel mateix Aureli Capmany 1909-17 Posteriorment n'aparegueren en gran nombre, com l’Esbart…

Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir que en…

Des del 1981 se n'han organitzat dues edicions, que han tingut lloc al llarg de bastants mesos i de manera descentralitzada Tant en l’edició de 1981-82 com en la de 1995-96, el promotor fou el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé la segona vegada s’organitzà a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El I Congrés, que convocà més de 3 000 congressistes i presentà més de 250 comunicacions, inclogué entre les seves conclusions la necessitat de potenciar la cultura popular autòctona en la vitalitat i diversitat comarcal, com també la…

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells…

Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És…

Residí a Mollet del Vallès i milità a la Unió Catalanista És autor de l’estudi Costums populars del Vallès que s’han perdut , de treballs professionals Mamíferos del Vallés , agronòmics Teorías para impedir la formación del granizo, 1880 i de Lo turó de la bandera Episodis de la guerra del francès

Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau , i arribaren fins i tot a substituir “mon comte Arnau” per “mon comte Mal” Josep M Quadrado Las bodas del Conde Malo , 1843, Ramon Picó i Campamar De pressa , 1884, Guillem Colom El Comte Mal, 1950 i d’altres l’han convertit en personatge literari