Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
l’home del sac
Folklore
Personatge imaginari que hom esmenta per fer por als infants amenaçant-los que se’ls endurà dins el seu sac.
Deixem lo dol
Folklore
Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.
La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
dau
Folklore
Casteller de la soca que s’encasta entre els que fan de mans laterals subjectant-los per la faixa i fermant la soca del castell.
ninot

indultat el 1980, obra de Julián Puche Ferrándiz
Junta Central Fallera
Folklore
A les falles de València, figura de persona o d’animal que forma part d’una escena.
Des d’uns primitius maniquins coberts amb roba, ha evolucionat cap a cossos fets amb cartó, d’una peça, i pintats Depèn de la intenció que representen que siguin caricatures o molt realistes Habitualment n’hi ha a cada falla un de més aconseguit que, des del 1934, participa en un concurs, generalment efectuat a la Llotja Entre tots, el públic en vota un que no serà cremat ninot indultat Per a dur-los-hi es forma la cavalcada del ninot, en què cadascun és acompanyat d’una comparsa humorística
Atahualpa Yupanqui
Folklore
Música
Pseudònim del poeta, cantant i folklorista argentí Héctor Roberto Chavero.
Capdavanter de la difusió del cant popular, inicià la seva activitat els anys quaranta i féu recitals gairebé per tot el món Utilitzà els seus poemes com a elements per a l’ensenyament del folklore i la literatura popular llatinoamericana El 1948 s’exilià a París Tingué una discografia abundant, i compongué música per al cinema És autor de nombrosíssimes cançons, entre les quals algunes de tan conegudes com Los ejes de mi carreta , i també de reculls de poesia Piedra sola , 1950, Guitarra , 1958 i prosa diversa El canto del viento , 1965
festa dels Enfarinats
Folklore
Celebració festiva del poble d’Ibi (l’Alcoià), que se celebra el dia 28 de desembre dins les Festes d’Hivern.
Coneguda també com Festa de la Justícia Nova, és una celebració d’origen popular recuperada a partir del 1981 Durant la festa, un grup de persones, els Enfarinats, prenen el control del govern de la localitat, amb alcalde, secretari, jutge i agutzils propis En l’exercici del seu poder fictici, els Enfarinats apliquen al poble tot de lleis sense sentit, que hom transgredeix Els Enfarinats jutgen i condemnen els suposats delinqüents, persones i comerciants del poble, que en un primer terme han de pagar multes astronòmiques i després d’una negociació fictícia acaben essent quantitats simbòliques…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…
Francesc Martínez i Martínez
Folklore
Història
Erudit i folklorista.
Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…
, ,
Josep Maria Tarridas i Barri

Josep M. Tarridas i Barri
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Compositor i director.
Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de…
,