Resultats de la cerca

D’origen medieval i amb una melodia i una coreografia típiques, és un dels balls d'almorratxa comuns a la Catalunya Vella

Segons una creença medieval molt difosa, el dimoni s’apareixia en forma de boc i era adorat per les bruixes reunides en sàbat És esmentat a l' Espill de Jaume Roig i al Llibre d’ordinacions de la vall d’Àneu s XV Probablement es tracta de la reminiscència d’un culte pagà anterior al cristianisme

A les festes de Sant Joan de Ciutadella es destaquen l’anada a l’ermita de Sant Joan d’Artrutx per celebrar-hi les completes , les corregudes a sa plaça , els caragols des Born, de ses Voltes, de Santa Clara, etc, i els jocs eqüestres, d’origen medieval, celebrats al Pla al capvespre de la diada de Sant Joan la sort de l' ensortilla , les carotes , amb el córrer abraçats , etc

És representada encara a Valls àguila de Valls , en la festa major 24 de juny, per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles hom diu que fa la balladeta L’àguila acompanya altres comparses gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX Cal relacionar…

D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears 1982-84, el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca 1989, de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i…

La referència més antiga és del 1530, si bé és possible que al segle XV existís a Elx alguna obra dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu El text poètic és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, música d'Elx , i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han…

Per a la representació hom segueix l’arranjament que en féu, a la segona meitat del segle XVIII, Antoni de Sant Jeroni , bé que amb algunes modificacions posteriors Consta de dues parts abans de la processó i durant el seu transcurs En la primera part s’escenifiquen a la plaça alguns passatges del drama de la passió, com la conversió de la samaritana, la presa de Getsemaní pels jueus i el judici de Jesús per Pilat Després comença la processó de primer hi figura Jesús amb els apòstols que reciten parlaments de la Santa Cena Cap a la fi hi ha una altra figura de Jesús, amb la creu al coll i…

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’…