Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana
Folklore
Trobada de les institucions, les entitats i els grups actius en l’àmbit de la cultura popular i tradicional.
Des del 1981 se n'han organitzat dues edicions, que han tingut lloc al llarg de bastants mesos i de manera descentralitzada Tant en l’edició de 1981-82 com en la de 1995-96, el promotor fou el departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, si bé la segona vegada s’organitzà a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana El I Congrés, que convocà més de 3 000 congressistes i presentà més de 250 comunicacions, inclogué entre les seves conclusions la necessitat de potenciar la cultura popular autòctona en la vitalitat i diversitat comarcal, com també la…
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…