Resultats de la cerca

Republicà, el 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Ciutat El 1917 participà en el Bloc Assembleista i tingué una actitud propera al regionalisme Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona 1916, De Mallorca Costumbres, recuerdos y curiosidades 1915-16, Folklore musical mallorquín 1926

Residí a Mollet del Vallès i milità a la Unió Catalanista És autor de l’estudi Costums populars del Vallès que s’han perdut , de treballs professionals Mamíferos del Vallés , agronòmics Teorías para impedir la formación del granizo, 1880 i de Lo turó de la bandera Episodis de la guerra del francès

Fou molt popular durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX Tot i ser pagès, dedicà gran part de la seva vida a recopilar textos de drames i representacions populars Vida y muerte del glorioso San Martín , Rosaura , Fill pròdig , Aquesta recopilació de textos la donà a conèixer l’estudiós Pere Grases i González Una de les recopilacions més destacades fou la versió del ball d’en Serrallonga

Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre

Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…

Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat

Amb la seva acció enriqueix la terra i proporciona prosperitat per a l’any que ve El caganer aparegué als pessebres catalans al final del segle XVII, però no es popularitzà fins el segle XIX

En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma  originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…

Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera

Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i cabretes, de…