Resultats de la cerca

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb…

Girona fou la primera que l’ostentà 1960 En la proclamació hom dicta un missatge al món sardanístic i lliura a l’ajuntament, com a insígnia titular, un trofeu de claus simbòliques La ciutat és representada per una noia que presideix arreu les solemnitats peculiars durant l’any de capitalitat

L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936 Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual

El primer aplec se celebrà el 1988 a Amsterdam i d’ençà d’aleshores cada mes d’agost s’organitza en una ciutat diferent, tret de Tolosa de Llenguadoc, on tingué lloc el 1991 i el 1997 Entre d’altres s’han celebrat les jornades a les ciutats de l’Alguer 2000, Lisboa 2002, Manchester 2003, Graz 2004, Haarlem 2005, Malmö 2006, Frankfurt 2007, coincidint amb la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre, Tallinn 2008, Luxemburg 2009, Cracòvia 2010, Grenoble 2011 i Budapest 2012 Durant els dos dies que dura l’Aplec, s’hi fan actuacions de bastoners, castellers…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla…

La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges…

Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions  Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals…

Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…