Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Aquelarre
Folklore
Festa anual celebrada a Cervera l’últim cap de setmana d’agost i que té les bruixes com a principals protagonistes.
S'hi fan correfocs, espectacles, música, màgia i esoterisme, i tenen una especial rellevància la Fira del Gran Boc i el ball de la polla També s’hi ha consolidat l’Aquelarret Infantil Fou creat el 1978 per l’Assemblea de Joves de la ciutat amb la collaboració dels membres de la revista “Carreró de les bruixes” Posteriorment han anat agafant el relleu altres entitats i persones, sempre amb el suport de l’ajuntament En el seu origen la festa se celebrava al carreró de les bruixes, però després s’ha anat estenent per bona part de la ciutat antiga, inclòs el castell L’acte és presidit pel …
Joan Lluís i Pallarès
Folklore
Folklorista i narrador.
Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de Records de la meva vida de pastor 1955, El meu Pallars, en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979, L’home de la bossa Novella d’antics costums nupcials del Pallars…
,
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del …
Aplec dels Ports
Folklore
Aplec festiu i reivindicatiu de caràcter cultural i identitari valencià que se celebra cada any l’últim cap de setmana de juliol a una localitat de la comarca històrica dels Ports.
L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou activitats…
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
Projecció exterior de la cultura catalana 2018
Música
Cinematografia
Folklore
Literatura catalana
Art
Política
Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…
Projecció exterior de la cultura catalana 2011
Lingüística i sociolingüística
Folklore
Art
Cinematografia
Gastronomia
Literatura catalana
Música
Teatre
La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…
Projecció exterior de la cultura catalana 2016
Folklore
Literatura catalana
Esport
Política
Cinematografia
Art
Música
Gastronomia
Arquitectura
Aquest 2016 el fet casteller va convertir-se en un fenomen plenament viral a la xarxa social Facebook, quan Red Bull TV va publicar a l’octubre un vídeo resum del Concurs de Castells de Tarragona que va aconseguir 80 milions de visualitzacions, més d’un milió de comparticions, més de 410000 likes i més de 36000 comentaris Dies més tard, The Guardian també va augmentar la viralitat dels castells amb un vídeo propi, que va arribar a tenir més d’un milió i mig de visualitzacions, 20000 comparticions, 18000 likes i més de 900 comentaris, el qual, a més, va generar una certa polèmica política, ja…
Jocs d’infants
Folklore
Els primers jocs De vegades es diu que un nen o una nena juguen quan comparteixen la seva estona de lleure amb altres companys o quan manipulen una nina de drap o quan corren o salten al darrere d’una pilota, etc Però, l’infant juga ja des del moment del seu naixement Hi ha diferents estudis que consideren que no hi ha joc fins que no existeix la possibilitat que es pugui consensuar un sistema de regles Altres, per contra, diuen que algú juga quan té la consciència que ho està fent C Garvey, en el seu llibre El juego infantil 1978, diu que “la idea de si es juga o no depèn del contrast Només…