Resultats de la cerca

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

Després d’obtenir grans èxits a Europa i a Amèrica, es traslladà a Peterburg, on ensenyà a l’Escola de Dansa imperial 1892-1902 El 1905 obrí una escola en la qual es formaren les grans estrelles del ballet rus Tamara Karsavina, Bronislava Nižinska, Anna Pavlova A partir del 1910 Serge de Diaghilev li encarregà la formació dels ballarins de la companyia dels Ballets Russes Fou professor de la Scala de Milà 1925-28

Deixebla de Jean Aumer, perfeccionà el seu art a Itàlia Assolí un gran èxit amb el ballet Le diable boiteux 1836, de Casimir Gide La seva especialitat eren les danses populars, com la cracoviana Actuà fins el 1851 arreu d’Europa i als EUA

Estudià dansa a Barcelona amb Antoni Biosca Tingué èxits a París, Amèrica i Londres 1855 amb Manuela Perea, ‘La Nena’ Amb ella fou primer ballarí al Liceu 1859-60, amb gran èxit Actuà a Madrid i a Itàlia i assolí nous èxits al Liceu 1865, 1868-69 Retirat del ballet, fou escenògraf de les comèdies de màgia populars cap al 1870, com La redoma encantada i La pata de cabra , i coreògraf dels ballets d’òperes al Liceu, sovint en collaboració amb l’escenògraf Soler i Rovirosa El 1881 assolí un gran èxit amb el ballet Corinda , de NManent Fou director del cos de ball del Teatro Real, de…

En el primer decenni del segle XX, coincidint amb la moda d’Isadora Duncan i l’esteticisme classicitzant, cultivà unes danses — anomenades cants plàstics — que volien reviure la dansa grega Des del 1920, any en què debutà a Madrid, féu gires per diversos països d’Europa i d’Hispanoamèrica Tingué molt d’èxit a Itàlia, Grècia i també a Egipte Celebrada per les famílies reials britànica i egípcia, plagué a Mussolini El dictador grec Pàngalos la distingí amb l’Orde del Fènix el 1926 i el poeta nacional Kostís Palamàs li dedicà poemes A Catalunya, li foren organitzats festivals al…

Tingué com a mestre Joan Magriñà  a l’Institut del Teatre, i acabada la formació el 1951 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu , on fou primera ballarina absoluta fins el 1963 Actuà a les principals ciutats del món i especialment a Itàlia Fou primera ballarina del ballet de Luisillo i, com a artista invitada, actuà en el d’Antonio Ruiz Soler Participà en la fundació del Ballet Nacional de España 1978, que dirigí els anys 1993-97 amb Nana Lorca i Victoria Eugenia, Betty Catedràtica de dansa clàssica de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid 1982…

El seu sobrenom artístic prové d’un vers de Lorca Nascut al poble del costat del poeta granadí, la seva admiració per l’escriptor ha marcat una bona part de la seva trajectòria Després de La garra y el Ángel 1997, Amargo 1999 i Poeta en Nueva York 2002, espectacle dedicat a Lorca, rebé el reconeixement amb nombrosos premis, com el Max d’arts escèniques del 2002, guardó que li ha estat atorgat quatre vegades Aquest espectacle barreja dansa flamenca amb dansa contemporània, flamenc amb blues , creació escènica i treballs videogràfics d’estètica expressionista la codirecció musical anà a càrrec…

Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…