Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Agustina Otero Iglesias
Dansa i ball
Música
Cantant i ballarina gallega.
Filla d’un comerciant grec, emprà els cognoms de la mare i els noms artístics de Carolina Otero i Bella Otero Debutà a Lisboa actuà després a Barcelona i a París des del 1889, on esdevingué cèlebre pels seus amors i per les seves danses andaluses en espectacles de varietats També cantà òpera Símbol de la Belle Époque, es retirà el 1918 i, arruïnada pel joc, s’establí a Niça
Víctor Navarro i Capell
Dansa i ball
Coreògraf.
Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard…
Montserrat Colomé i Pujol
Dansa i ball
Ballarina, coreògrafa i mestra de dansa.
S’inicià en la dansa a l’Estudi Anna Maleras i a l’Institut del Teatre els anys setanta i els anys vuitanta participà en l’experiència de La Fàbrica com a mestra i ballarina Ha estat coreògrafa de grans esdeveniments i grups, com els actes de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’Exposició de Lisboa 1998 i el St Patrick’s Festival d’Irlanda, o en la recuperació de coreografies com la del ballet Ariel , de Robert Gerhard, dut a terme a Valls el 2011 amb tres-cents escolars en escena, textos de J V Foix i escenografia de Joan Miró El 1995 rebé el premi de la crítica…
Carme Amaya i Amaya
(CC0)
Dansa i ball
Ballarina de família gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro de Barcelona, filla d’un guitarrista flamenc.
Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar Més…
Projecció exterior de la cultura catalana 2012
Folklore
Cinematografia
Literatura catalana
Música
Dansa i ball
Teatre
Art
Arquitectura
El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de…
Projecció exterior de la cultura catalana 2014
Folklore
Literatura catalana
Música
Arquitectura
Gastronomia
Dansa i ball
Teatre
Cinematografia
Art
Esport
Fotografia
Un any més, i el 2014 ja va ser el tercer consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya va tenir lloc a l’interior de les fronteres del país De la mateixa manera que el 2012 i el 2013 les principals capçaleres d’arreu del món van girar la vista cap a Catalunya per informar de l’actualitat política, l’any de l’intent de referèndum d’independència del 9 de novembre no podia ser menys I, durant tot l’any, Catalunya va tenir una presència constant a les pàgines dels principals mitjans d’arreu, en una sèrie de reportatges que, més enllà de la política estricta, podien…
Teatre i dansa 2012
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Teatre El 2012 va ser un any marcat per les dificultats econòmiques, entre les quals va destacar el gran augment de l'IVA sobre les arts escèniques que va passar del 8% al 21% a tot l'Estat espanyol, i la important reducció de les subvencions en sales i productores, així com en els pressupostos municipals per a programació, cosa que va afectar significativament els circuits de gira del país El sostre d'espectadors a Catalunya va créixer lleugerament durant els primers trimestres de l'any, però a partir de setembre es va notar una important davallada de públic que va afectar bona part dels…