Resultats de la cerca

Estudià a Berlín amb Mary Wigman i al London Contemporany Dance School Del 1961 al 1971 fou ballarí solista al ballet de l’Òpera Alemanya de Berlín El 1964 començà a fer les seves pròpies coreografies i exercí de coreògraf per a les companyies de dansa de Berlín, Colònia, Hamburg, Munic, Marsella i Essen Del 1972 al 1975 fou director i coreògraf del Teatre Estatal de Darmstadt Treballà com a coreògraf per al Nederlands Dans Theater i per al Teatre-dansa de Wuppertal El 1977 féu una reconstrucció coreogràfica del Ballet Triàdic d’Oskar Schlemmer Del 1978…

Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963

Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir…

Estudià mecànica de precisió del moviment a Graz, on, des del 1958, també estudià dansa El 1959 debutà com a ballarí al teatre de Graz El 1960 es traslladà al teatre de Bremen com a ballarí solista Amplià els seus estudis de dansa a l’Acadèmia Internacional de Krefeld i Colònia, amb Viktor Gsowsky i Nadine Legat, i jazz-dance amb Walter Nicks El 1962 esdevingué membre de la Companyia de Dansa de Colònia Collaborà amb George Ballanchine com a ballarí convidat El 1967 començà la seva tasca coreogràfica a l’Estudi de Dansa de Colònia Del 1968 al 1978 fou coreògraf de la Companyia de Dansa de…

Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778

Filla del ballarí i coreògraf Pere Mauri i Aragonès, el 1870 ingressà al cos de ball del Teatre Principal de Barcelona El 1872 actuà al Teatre Euterpe de Reus, i passà després a Hamburg, Milà, Viena, Roma i Berlín El 1873 fou primera ballarina del Liceu de Barcelona, ciutat de la qual s’acomiadà el 1877, i passà al Teatro alla Scala de Milà observada per Gounod, fou recomanada a l’Opéra de París, on estrenà el ballet de la seva òpera Polyeucte 1878 Convertida en estrella de l’Opéra, hi estrenà La Korrigane , escrita per a ella per Charles Widor 1880, i Les deux pigeons , de…

Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a…

Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què…

El 2012 podria haver estat un molt bon any per a la projecció internacional de la cultura catalana, però totes les esperances inicialment dipositades en el fet que el film Pa negre obtingués l’Oscar a la millor pellícula de parla no anglesa es van acabar fonent El film, d’Agustí Villaronga i Isona Passola, basat en la novella homònima d’Emili Teixidor, que havia estat seleccionat el 2011 per l’Acadèmia Espanyola del Cinema per a representar-la al principal esdeveniment cinematogràfic mundial, no va aconseguir passar el tall per ser un dels nou films semifinalistes, d’un total de seixanta…

Introducció En l'àmbit de les arts escèniques, l'any 2015 va estar marcat per una certa continuïtat en la recuperació iniciada l'any anterior Així, la temporada 2014-15 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d'un 7% en la recaptació i d'un 3% en l'ocupació, en relació amb les dades de la temporada anterior Les sales de menys de 200 espectadors van ser les que van tenir un augment més considerable d'espectadors, mentre que les funcions familiars i de dansa van patir novament una davallada important Es va mantenir també la consolidació de l'autoria catalana apuntada les darreres…