Resultats de la cerca

N'existeix una modalitat acrobàtica

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa

Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…

Debutà el 1938 com a ballarí i aviat es dedicà a la coreografia El 1944 assolí un gran èxit amb el seu primer ballet, Fancy Free , producció que l’acredità com un dels principals coreògrafs de Broadway Del 1949 al 1990 dirigí la companyia New York City Ballet Conreà un estil eclèctic amb el qual escenificà nombrosos ballets i musicals, entre els quals Interplay 1945, Pied Piper 1951, Fanfare 1953 i Dances at a Gathering 1969 Adaptà amb gran èxit algunes de les seves produccions per al cinema, com West Side Story 1957 pellícula 1960, que guanyà 11 Oscar el 1961, un dels quals a la…

Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon…

Estudià amb Enrico Cecchetti a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Peterburg, on debutà 1908 Formà part del ballet que Diaghilev presentà al Châtelet de París 1909 i fou primer ballarí absolut de la seva companyia dels Ballets Russes, que el 1911 repetí els èxits assolits, a París, a Roma, en un gran nombre d’altres ciutats europees i als EUA Els seus salts prodigiosos en Le spectre de la rose , en ballets de Stravinskij, etc i el seu estil depurat foren l’admiració del seu temps Exercí també com a coreògraf El 1917 actuà a Barcelona, després d’un incident amb…

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…

Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…