Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Carme Tórtola i Valencia

Carme Tórtola i Valencia
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina, actriu i coreògrafa coneguda artísticament com a Tórtola Valencia.
Vida De família paterna cerdana, quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres Els seus pares emigraren a Mèxic i la deixaren sota la custòdia d’una família benestant Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres, al Gaiety Theatre, el 1908 També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva…
,
Lola Montes
Dansa i ball
Ballarina i aventurera andalusa.
El seu cognom real era Gilbert, i hom ha afirmat que era anglesa Es féu cèlebre com a amant del rei Lluís I de Baviera, després de divorciar-se d’un militar anglès Contribuí a difondre per Europa el folklore andalús
Antonio
Dansa i ball
Nom pel qual és conegut el ballarí andalús Antonio Ruiz Soler.
Estudià ball andalús amb Realito 1928-34, dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys 1939-53 Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983 Intervingué en diversos films
Manuela Vargas
Dansa i ball
Balladora de flamenc andalusa.
Nom amb què fou coneguda Manuela Hermoso Vargas Assolí notorietat el 1964, quan guanyà el Premi Internacional de Dansa del Teatre de les Nacions de París, amb l’espectacle Antologia Dramàtica del Flamenc Fundà la seva pròpia companyia i posteriorment formà part del Ballet Nacional, per al qual creà la coreografia Medea , a més de protagonitzar-ne moltes d’altres Collaborà també en diferents pellícules, com ara España otra vez , de Jaume Camino 1969, i La flor de mi secreto 1995, de Pedro Almodóvar Fou guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les belles arts 2006
José de la Vega Pozo
Dansa i ball
Ballarí flamenc, coreògraf, pedagog i estudiós.
Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de la Costa…
seguidilla
Música
Dansa i ball
Cançó ballada de forma estròfica, que és variant més ràpida que el bolero, escrita en compàs ternari 3/4 i 3/8.
S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València
bolero
Dansa i ball
Ball d’una o més parelles, d’origen popular andalús, de compàs de 3/4 i format per tres parts o cobles acabades en una pausa que fan els balladors ( el bien parado
) mentre la música repeteix la tornada.
Sobresortí al final del s XVIII, gràcies sobretot al ballarí sevillà Sebastián Cerezo Ha estat molt popularitzat a Mallorca on, anomenat sempre en plural boleros , és encara ballat per diversos grups folklòrics El cant hi és executat a cor Existeixen variants de la versió anomenada boleros vells , que sembla la més antiga com el parado de Valldemossa Segons l’ambient i l’època han variat el moviment, més o menys moderat, el caire brillant i lleuger dels salts, el dibuix rítmic sempre ternari i el conjunt d’instruments originàriament les castanyoles i la guitarra
Joan Serra i Vilamitjana
Dansa i ball
Coreògraf i pedagog.
Fou assessor de dansa a l’Escola de Pedagogia Musical Pare Ireneu Segarra 1978-96 i del Sac Ambulant, grup d’investigació i difusió de la dansa mediterrània 1981 Participà, també com a assessor en dansa catalana, en l’espectacle Identidades , de Salvador Távora, de la companyia La Cuadra de Sevilla 1994, i fou director del Postgrau de Dansa, Art i Cultura Popular en l’ensenyament obligatori de la Universitat Autònoma de Barcelona 1999 Entre el 1999 i el 2001 elaborà el projecte MUS-E de la Fundació Yehudi Menuhin, l'aplicació del qual també coordinà, i el pla d’estudis de dansa tradicional de…