Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
badlands
Geomorfologia
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
blat de moro Bt
Agronomia
Blat de moro genèticament modificat al qual s’ha addicionat material genètic procedent del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) mitjançant tècniques de biologia molecular.
El B thuringiensis es troba de forma espontània en el sòl El material genètic d’interès d’aquest bacteri produeix una proteïna, anomenada Bt delta endotoxin , que resulta mortal per a les larves del taladre del blat de moro Ostrinia nubilabis , una plaga important d’aquest conreu Aquesta proteïna és força selectiva, de manera que no resulta perjudicial per a insectes d’altres ordres El Bt ha estat disponible com a insecticida microbiològic des de la dècada del 1960, mentre que el blat de moro Bt s’introduí a partir dels anys noranta La utilització del blat de moro Bt evita haver d’aplicar…
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase…
bananer

Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i pesa de 35 a 65 kg El…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…