Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
depressió
Geomorfologia
Sector de la superfície de la terra que és enfonsada respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
Les depressions són limitades per falles o per inflexions estructurals, i per fenòmens càrstics poden ésser tancades en aquest cas l’evacuació d’aigües s’esdevé subterràniament En són exemples excellents la Depressió Central Catalana, entre els Pirineus i la Serralada Prelitoral, i la Depressió Prelitoral, entre la Serralada Prelitoral i la Litoral
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
serralada
Geomorfologia
Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg que ample.
Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…