Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
relleu submarí
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de relleus del fons marí.
Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…
terrassa
Geomorfologia
Tipus de relleu en forma d’esglaó o de replà del terreny originat per l’erosió.
És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per alluvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens…
fossa marina
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal,…
atol
© fototeca.cat
Geomorfologia
Illa de les mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinyell al voltant d’una llacuna central d’aigua salada, anomenada lagoon
.
Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites illes Les…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En…
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…