Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
subsidència
Geomorfologia
Enfonsament d’una conca de sedimentació.
La conca s’enfonsa amb l’acumulació progressiva dels sediments aquests es dipositen en capes de forma horitzontal en un gruix d’aigua no gaire gran Si la sedimentació és prolongada, i, per tant, també ho és l’enfonsament, els materials del fons de la conca poden sofrir un metamorfisme de contacte o de pressió
amfiteatre morènic
Geomorfologia
Hidrografia
Acumulació en forma d’arc circular de les morenes terminals d’una glacera, al voltant de l’extrem final de la llengua glacial.
D’una altura que sol anar des d’uns pocs metres fins a uns 40-50 m, l’amfiteatre o vallum morènic presenta habitualment un perfil dissimètric amb un vessant intern abrupte, adossat al glaç, i un aiguavés exterior, treballat per la solifluxió i les aigües proglacials, que presenta un pendent poc pronunciat i s’enllaça, aigües avall, amb els dipòsits glaciofluvials La morfologia dels amfiteatres morènics és molt útil per al coneixement del règim glacial Una alineació neta testimonia un prolongat període d’estacionament del front glacial, mentre que l’existència d’una sèrie d’amfiteatres…
duna
Duna del Marroc
Geomorfologia
Promontori de sorra d’origen eòlic que es forma en llocs àrids i desèrtics o a les platges.
Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions…
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors, com el…