Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas
colada de fang
Geomorfologia
Massa de roca sedimentària formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d’aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang d’una manera ràpida (m/dia) o molt ràpida (m/s, allaus
).
Sol produir-se en els fons de les conques sedimentàries, on les partícules, abans d’assolir la diagènesi suficient, han sofert un basculament que les fa posar en moviment També poden produir-se per pluges molt continuades sobre les roques de gra molt fi, les quals davallen pel vessant d’una muntanya en forma torrencial La massa de fang s’immobilitza en disminuir el pendent o en augmentar la viscositat Als Països Catalans hi ha diverses zones on s’han produït colades, a causa, principalment, d’aiguats Per tal de prevenir-les cal tenir cura de la cartografia geològica Una mena…
grèze litée
Geomorfologia
Hidrografia
Massa detrítica acumulada al peu d’un vessant, on els detrits que la formen es presenten ordenadament.
La seva formació és deguda a l’acció del pipkrake i a l’arrossegament sobre una lleugera capa de fang, ultra a l’acció de la gravetat La grèze litée és una formació característica del periglacial, que presenta una alternança de materials fins i grossos, corresponents a diferències d’intensitat de glaç periòdiques
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
solifluxió
Geomorfologia
Hidrografia
Moviment de descens, en un vessant, d’una massa de terreny que ha estat reblanit per l’aigua.
L’augment de la quantitat d’aigua que ho fa possible pot ésser degut al desglaç, fenomen característic de les zones periglacials gelifluxió , a la pluja, o a la fusió de les neus Si l’aigua continguda no supera uns certs límits límit de plasticitat, el moviment té unes característiques menys acusades en cas contrari, hi ha formació d’una colada de fang, així com d’una anfractuositat o amfiteatre en el lloc del despreniment Les colades de solifluxió poden tenir en certs casos efectes importants taponament d’una vall originant un llac més o menys durador, desplaçament del curs d’un riu, etc
pantà
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny impermeable i planer, recobert de manera natural per un mantell d’aigües poc profundes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, i que pot ésser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria.
Es pot formar al llarg de la costa maresma o a les regions de l’interior en aquest darrer cas es troba en zones endorreiques Pot ésser també la fase final d’un llac en procés d’extinció El seu volum líquid sofreix notables variacions estacionals Si l’evaporació és molt forta —zona de clima àrid—, les aigües tenen un grau elevat de salinitat La fauna i la flora han d’adaptar-se a unes condicions concretes processos d’evaporació, salinitat, variació estacional, fang, dessecació, aigües poc profundes, etc Els pantans constitueixen sovint zones de paludisme El drenatge eficaç de les…
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en general, com…
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…