Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
aixaragallament
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per un terreny inclinat i forma xaragalls.
Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica
escorriment
Geomorfologia
Hidrografia
Descens o escolament superficial de l’aigua de pluja pels vessants de les muntanyes fins a formar els torrents.
L’escorriment pot ésser difús o concentrat, segons que es doni en terrenys amb cobertora vegetal, en els quals l’acció de les plantes atenua l’acció mecànica de l’erosió de l’aigua, o bé en terrenys sense vegetació, en els quals l’aigua es concentra ràpidament i acaba formant barrancs
fragmentació
Geomorfologia
Hidrografia
Divisió d’una massa rocallosa en fragments a causa de l’acció del glaç i de la coberta vegetal.
En glaçar-se, l’aigua que hi ha a les fissures exerceix una pressió, que provoca, en el desglaç, unes ruptures en les roques segons llur estructura gelivació De la coberta vegetal, les arrels de les plantes poden arribar a tenir una acció mecànica, car penetren pels plans d’estratificació o per les diàclasis produeixen també, però, la fragmentació de les roques per acció química exsudació d’àcids
costa
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
Tros de terra que és en contacte amb la mar.
Segons l’estat d’erosió, degut al treball de la mar, i l’acumulació de sediments, les costes presenten aspectes diferents, i poden ésser agrupades en costes rocalloses i costes d’acumulació A les costes rocalloses predomina l’erosió els penya-segats són costes rocalloses que presenten un relleu escarpat, tenen un gran pendent i solen ésser precedits per una plataforma rocallosa de superfície regular, que sobresurt a la baixamar Es formen per l’acció mecànica de les ones i dels còdols i la sorra que baten la costa i soscaven, així, la base del penya-segat amb el temps i aprofitant les…
alvèol
Geomorfologia
Cavitat de mida petita (entre 1 i 10 cm) a les roques, originada per erosió química o mecànica ( alveolització
).
abrasió
Geomorfologia
Desgast de les roques i de les partícules que les formen per acció mecànica, principalment pel fregament entre elles.
relleu
Geomorfologia
Conjunt de formes —muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc— que accidenten la superfície de la terra.
La descripció del relleu és pròpia de l’orografia Un relleu és mesurat segons l’altitud o la distància vertical entre el cim i el nivell marí, i també per l’extensió Hom parla, per tant, de relleu major si té com a mínim uns quants centenars de metres d’altitud, i de relleu menor en el cas contrari, és a dir, quan no assoleix aquest mínim els microrelleus tenen dimensions extraordinàriament petites Els diferents tipus de relleu resulten principalment de l’acció de les forces endògenes i dels agents erosius Les forces tectòniques produeixen els plegaments anticlinal, sinclinal, les falles i en…
relleu càrstic

Vista aèria del relleu càrstic al voltant de Montan de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Relleu propi de les regions de massissos o altiplans calcaris, on s’ha desenvolupat un carst
.
Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris, descoberts,…