Resultats de la cerca

Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls…

Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües

És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc

És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA

El concepte fou introduït pel gèoleg americà William Morris Davis, el qual distingia tres fases o estadis dins el cicle una fase de joventut , caracteritzada per l’agressivitat de les formes de relleu i la intensitat del procés erosiu una fase de maduresa, en què hi ha tendència a un equilibri i l’erosió va fent-se menys intensa, i una fase de vellesa , en què les formes de relleu pràcticament han desaparegut i l’erosió és mínima Hom ha discutit molt aquesta imatge —excessivament antropocèntrica— de l’evolució del relleu El concepte de cicle d’erosió ha estat, de fet, substituït per la idea d…

Una serralada pot tenir grans dimensions l’Himàlaia o els Andes tenen milers de quilòmetres de llargada El conjunt del muntanyam presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat Cal distingir una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal Des del punt de vista tectònic segons Aubouin i d’altres, hom en distingeix dos grups fonamentals les serralades intracontinentals o intracratòniques i les serralades pericontinentals o pericratòniques Les primeres són formades damunt un crató o part molt…