Resultats de la cerca

Normalment és compost per la cubeta excavada pel front de la glacera, la cresta de la morena final i el con de còdols i sorres escampats per les aigües fluvials

Sol formar conjunts disposats parallelament entre ells i amb la direcció en què es movia la glacera És compost d’argiles, sorres i blocs erràtics, que gairebé sempre constituïen una de les morenes de fons de la glacera

Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents

El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí

Dóna lloc a conductes tubulars de dimensions variables, els quals poden arribar a constituir una xarxa subterrània de drenatge La subfusió provoca la degradació i el collapse de talussos, amb la consegüent pèrdua de sòl Afecta materials poc consistents, com ara llims, argiles, graves, loess i tosques volcàniques, i és característica de zones àrides i semiàrides Als Països Catalans el procés de subfusió té lloc, entre altres indrets, a la formació superficial de la conca d’Òdena Anoia, constituïda per dipòsits incoherents sorres i llims de glacis i terrasses fluvials

Els atols, circumscrits quasi exclusivament als oceans Pacífic i Índic, són de dimensions variables en alguns casos, el diàmetre del lagoon depassa els 60 km, i la seva profunditat oscilla entre els 100 i els 300 m El cinyell corallí, més o menys continu pot deixar alguns passos, anomenats canals de navegació , entre el lagoon i la mar oberta, és format per una plataforma d’esquelets de corall damunt la qual es desenvolupen petites colònies de corall viu l’abrasió hi origina acumulacions de sorres corallines que, compactades fins a formar gresos, arriben a constituir petites…

A causa d’un moviment transgressiu de la mar, o per efecte dels corrents marins, les sorres litorals poden acumular-se a les costes baixes, formar cordons litorals i aïllar totalment o parcialment una extensió d’aigua La majoria de les albuferes comuniquen amb la mar mitjançant graus que tallen el cordó litoral o barra Aquests graus tenen un traçat inestable, en funció de les marees o de les variacions climàtiques Així, en regions àrides, com per exemple a la costa del sud-oest africà, tendeixen a tancar-se durant l’estació seca, i a obrir-se de nou a l’estació plujosa De…

Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…