Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
geomorfologia
Geomorfologia
Part de la geodinàmica externa que s’ocupa de l’estudi de les formes de la superfície terrestre i de les forces que les originen, és a dir, de les formes del relleu terrestre.
Com totes les ciències de la natura, la geomorfologia tracta, en primer lloc, de descriure els diversos tipus de formes naturals per tal d’intentar d’explicar-ne després l’origen i l’evolució Un dels factors decisius en l’evolució morfològica del relleu és l’erosió, per la qual cosa una bona part de la geomorfologia tracta de l’estudi dels fenòmens erosius Els darrers anys, en els quals aquesta ciència ha experimentat un progrés espectacular, hom presta una gran atenció a la influència del clima dins els sistemes erosius geomorfologia climàtica Les lleis de la geomorfologia serveixen per a la…
orografia
Geomorfologia
Hidrografia
Part de la geografia física que tracta de la descripció dels relleus i de llur estructuració, més o menys regular, en una regió determinada.
sinclinal

Esquema dels elements d’un sinclinal
© fototeca.cat
Geomorfologia
Plec en forma còncava que presenta en el nucli les capes més recents.
En el cas contrari, de capes més antigues en el nucli, es tracta d’un anticlinal plec
taula
Geomorfologia
Relleu tabular aïllat resultant de l’acció erosiva a l’entorn d’una colada basàltica.
Es tracta en realitat d’un típic relleu d’erosió La colada basàltica, que ocupava primitivament una vall o zona deprimida, ha esdevingut un relleu elevat, puix que l’erosió ha atacat i excavat els terrenys més blans del seu entorn
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
pla
Geomorfologia
Sector de terreny planer i de poca extensió.
En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
plicació
Geomorfologia
Hidrografia
Terme que designa formes específiques originades per l’acció del glaç a l’interior d’un terreny; es tracta sovint d’una acumulació de blocs disposats en una sèrie de petites ondulacions.
Són característiques del sistema d’erosió periglacial
fiord
El fiord de Romsdals proper a la ciutat de Molde
© B. Llebaria
Hidrografia
Geomorfologia
Antiga vall glacial envaïda per les aigües de la mar després de la fusió de les glaceres quaternàries.
Normalment es presenta com un profund entrant de la costa, i és limitat sovint per vores molt escarpades El fiords poden assolir grans dimensions per exemple, el de Sogne, a Noruega, s’endinsa més de 200 km a l’interior i supera, en alguns indrets, els 1100 m de profunditat Llur origen és semblant al de les glaceres alpines es tracta, en efecte, de grans valls fluvials ocupades posteriorment per una enorme massa de glaç En el cas dels fiords, el glaç ha excavat sovint per dessota del nivell de les aigües marines Són típics de les costes rocalloses de Noruega, però abunden també…
orohidrografia
Geomorfologia
Hidrografia
Part de la geografia física que tracta del relleu i de les aigües i, en certa manera, de les interferències o influències mútues: traçat fluvial segons la diferent duresa del rocam, acció de les aigües en els processos erosius, etc.