Resultats de la cerca

L’usen els militars, els empleats municipals o de diversos establiments, alguns collegials, etc L’uniforme d’altres cossos rep noms diversos hàbit, toga, vesta, etc

Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…

Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant…

La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La…

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma…

En l’antiguitat, són exemples del vel el suffibulum amb què les vestals es cobrien el cap durant els sacrificis Posteriorment, als primers segles de la seva existència, el cristianisme adoptà el vel dels neòfits i de les dones La litúrgia cristiana n'ha conservat l’ús en el vel baptismal, de lli blanc, en l' L'any 2017 la Comissió Europea humeral , en el vel nupcial de les velacions, en el vel del calze o cobrecalze , en el vel del sagrari o conopeu i, sobretot, en el vel religiós , que hom posa a les monges en el ritu de la velació , símbol del seu estat monacal Entre els…