Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
peple
Indumentària
Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga.
Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al s V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques s VII-VIII sobre el manteniment dels antics…
anadema
Indumentària
Cinta d’adorn cenyida al cap, usada a l’antiga Grècia per a subjectar o aixecar els cabells.
El seu ús es posà de moda a França a l’època del Directori
camisa
Indumentària
Peça de vestir interior, generalment de tela prima (lli, cànem, excepcionalment de seda) i de forma folgada, amb mànigues, que arribava des del coll fins més avall de la cintura, a vegades visible a través de l’escot del vestit.
Començà a ésser d’ús general a l’edat mitjana hi havia models molt treballats i ornamentats
mirinyac

Vestit de seda llavorada d’época isabelina amb faldilla de mirinyac
© Fototeca.cat
Indumentària
Faldilla de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldilles exteriors.
El mirinyac caracteritza el vestit femení des del 1830 fins a 1868, quan s’estén l’ús del polissó
balandram
Indumentària
Vesta llarga, ampla i oberta del davant que hom duia a la baixa edat mitjana al damunt de l’altra roba.
Posteriorment fou usada pels eclesiàstics per a ús casolà, i forma part dels hàbits corals dels canonges i els beneficiats
camisa de dormir

Camisa de dormir
Indumentària
Camisa, generalment llarga i folgada, que hom es posa per a dormir.
El seu ús, generalitzat en època moderna, ha quedat restringit pràcticament a les dones, i la seva forma s’ha diversificat
ponxo

Ponxo
Indumentària
Abric consistent en una manta rectangular, amb una obertura al centre per a poder-hi passar el cap, i que penja al llarg del cos.
D’origen quítxua, el seu ús s’estengué per tota l’Amèrica del Sud Al segle XX, la moda l’ha estès arreu, amb models de forma rectangular, quadrada o triangular
perruca

Perruques
Indumentària
Cabellera postissa.
Fou usada des de l’antiguitat, sempre com a distintiu de les classes elevades, tant pels sumeris, els assiris i els medes com, especialment, pels egipcis, que les usaven de crinera o de plantes trenades A Roma, símbol de refinament, fou usada per les dones per a fer-se complicats pentinats i pels homes per a dissimular la pèrdua del cabell Durant l’edat mitjana a penes fou utilitzada a causa de les dures crítiques que l’Església en feu No tornà de manera definitiva fins al regnat de Lluís XIII, època en què s’estengué arreu d’Europa la perruca generalment de cabell natural Durant el regnat de…
Josep Ferrer i Sabaté
Indumentària
Dissenyador d’indumentària.
Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona